Competències

El terme competència sorgeix del món empresarial com a consequència de la necessitat d' aplicar els coneixements teòrics, adquirits al llarg del procés educatiu, en una posterior feina laboral. Després d'un analisi, els empresaris, s'han adonat que malgrat contractar a presones amb excelents expedients, no sabien resoldre de forma eficaç els problemes que els plantejaven.

Una competència, per tant, implica ser capaç de posar en pràctica tots els coneixements teòrics. En el llibre 11 idees claus Com aprendre i ensenyar competències de Antoni Zabala es defineix la competència com la capacitat o habilitat d'efectuar o fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat. I per això és neccessari movilitzar actituts, hablilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelaccionada.

 L'escola de caràcter propedèutic i selectiu ha entès  l'ensenyament   com un recorregut de superació de successives etapes amb la finalitat d'arribar a una etapa superior. Zabala compara aquest procés d'aprenentage amb una gimkana, l'alumne ha de superar diverses proves per assolir un objectiu: l'accés a l'universitat. Durant molt temps, els docents s' han esforçat en formar futurs universitaris, sense tenir en compte les veritables finalitats de l'educació, formar als estudiants en tots els àmbits de la vida. Per tant, l'escola ha de formar en totes aquelles competències imprescindibles per aconseguir el ple desenvolupament de l'alumnat.

Som concient de que no és fàcil ensenyar per competències, ja que requereix molt de temps i dedicació, que en la majoría de casos, els horaris no disposen. La principal preocupació dels mestres ha estat com s'han d'ensenyar les competències, però abans cal plantejar el per que hem de treballar d'aquesta manera. Treballar mitjançant competències suposa una transformació de l'escola tradiccional, és pretén formar a persones capaçes de donar resposta als problemes de la vida quotidiana.

Les competències doncs, han de abastar l'àmbit social, interpersonal, personal y profesional. L'informe Delors va establir els cuatre pilars fonamentals per a l'educació <<saber coneixer, saber fer, saber ser i saber conviure>>. Per tant, no hi ha prou en ensenyar coneixements teòrics, sinó que és necessari aplicarlos a la paràctica amb actitud. Una persona és competent quan domina conceptes, fets, procediments i actitud. Zabala fa una comparació de les competències amb una taula amb quatre potes, si falla una pota es deixa de ser competent.

Per demostrar si una persona és o no competent, Zabala planteja la següent escena: Es presenten a casa, per sorpresa, tres amics sense haver sopat. Per poder resoldre aquest problema, el primer és analitzar la situació i després, de les possibles solucions decidir quina és la més apropiada. Si triem l'opció de cuinar una truita, hem de ser competents per cuinar-la bé. Alhora de fer la turita, ho hem de fer de manera flexible i estratègica, és a dir, ens hem d'adaptar en funció de les demandes, dels gustos que presenten en les diverses situacions. El cuiner ha de dominar coneixements, però també la habilitat i les ganes per poder cuinar-la.

Com ja sabem, la millor manera d'aprendre a fer és fent. Els fets s'ensenyen de forma expositiva i s'aprenen mitjancant la memorització i la repetició. Els conceptes són construccions personals que depenen de les nostres experiencies, cosa que implica comprensió. Per aquest motiu, no serveix el model expositu sinó que s'ha d'aprendre fent. Quan som competents, estem refelexionan sobre la teoria, de manera que ens serveix i ens ayuda a aplicar-lo a la pràctica. Per això es important que teoria i practica vagin lligades i no dissociades. Les acituds s'aprenen vivint i reflexionant les situacions on has d'actuar solucionant conflictes.

Aprendre per competències implica que l'alumne sàpiga des del principi la significativitat i la funcinalitat de tot allò que esta aprenent, és a dir, sap per a que li serviran aquests coneixements en un futur pròxim. Els mestres hem de ensenyar partint sempre de situacions reals, cosa que permet als nostres alumnes l'oportunitat d'experimentar-lo, ja que com hem dit anteriorment la millor manera d'aprendre és fent i experimentant.

Per poder ensenyar per competències, els mestres hem d'intentar tenir una organització de l'aula on uns alumnes ajudin als altres, de manera que a través de equips estables i flexius es pugi atendre a la diversitat. En la seva conferència, Zabala ens posa en una altra situació: Quatre alumnes han contestat malament a la pregunta que li ha realitzat el professor, però tots ells s'han equivocat en coses diferents, el primer ha fallat en els fets, el segon en els conceptes, en el tercer en el procediment i el quart en l'actitud. Davant el mateix problema, cuatre alumnes han actuat de manera incompetent, però aquesta imcompetència no ha estat generalitzada, sinó que cadascú ha fallat en un dels component. Els alumnes, utilitzant estratègies determinades podran millorar la part que han fet malament.

Com a resum d'aquesta entrada podriem dir que, les disciplines, tot i que són bàsiques per entendre la vida, no són suficients. Per poder entedre-la cal viure, reflexionar i resoldre els problemes que ens planteja.

Desde la meva experiència com antiga estudiant de l'escola primaria, he de dir que encara que consider que tots els meus mestres han tractat de cercar metodologíes basades en cometències, han acabat ensenyar-nos els continguts conceptuals sobre la resta. Se que ensenyar per competències és una tasca molt díficil, i més quant s'han de donar molts continguts en un temps determinat. Malgart això crerc que és necessari i els mestres hem d'intentar posar totes les nostres intencions en fer-lo possible.

Tant de petita com ara, malgrat tenir molts clars els coneixements teòrics, moltes vegades m'ha costat aplicar-los en casos pràctics. Tinc un record de quan anava a sisè de primaria, el nostre professor de coneixement del medi, en comptes de fer un exàmen escrit sobre el procés de fotosíntesi el va fer oral. Jo tenia molt clar el concepte de fotosíntesi i comprenia com i perquè passaba aquest procès, però quan va arribar el meu torn em vaig posar tan nerviosa que no vaig ser capaç de explicar-lo. En aquest exàmen tot i que sabia els coneixements, vaig actuar de manera incompetent. La meva incompetència va ser en la expersió oral. A partir d'aquell moment el meu mestre em va ajudar a superar la meva por de parlar en públic i poc a poc vaig anar millorant.

En un futur m'agradaría arribar a ser una bona mestra i adoptar en totes les meves clases un ensenyament basat en competències. M'agradaria formar als meus alumnesen tots els àmbits i per a que siguin capaços de superar tots els problemes de la vida.