Es ben cert que el sistema educatiu s’ha anat actualitzant al llarg del temps, però encara no s’ha aconseguit passar completament de l’escola tradicional a una escola constructiva.
Fa unes dècades, eren pocs els que anaven a l’escola, i part dels que hi assistien finalment ho deixaven per posar-se a treballar. Per tant, només els més privilegiats podien continuar la seva formació acadèmica. Avui en dia això a canviat, ara tots els infants estan escolaritzats i la educació és obligatòria fins al setze anys.
Tot i que, l’escola s’ha eixamplat a la totalitat del poble i ha acceptat l’entrada massiva de nous estudiants, no canviat, continua sent una escola tansmisava que es centra més en instruir que en educar a l’alumne.
Es podria dir doncs, que l’escola de tots no ha esdevingut escola per a tots. Una escola que vulgui ser de debò de tots i per a tots ha de preocupar-se per oferir a tothom les bases, les motivacions i els models culturals que poden permetre la construcció d’un patrimoni de coneixements, habilitats i competències.
És veritat que existeixen centres en els quals es treballa mitjançant projectes, on el nin és el protagonista del seu propi aprenentatge. Però en majoria dels casos, es continua seguint les directrius de l’escola tradicional.
L’explicació d’aquest fet és que la societat avança més ràpidament que l’escola. Els mestres s’han quedat completament al marge d’aquest procés de transformació, ja que la seva formació inicial no s’ha modificat.
S’ha produït un cicle viciós, on el professorat passa de l’estat d’estudiant al de professor sense sortir de l’escola. D’aquesta manera, el mestre repeteix els continguts de l’ensenyament de la mateixa forma que els ha rebut, sense aplicar nous mètodes i introduir l’ús de les noves tecnologies en les seves classes.
Sóc conscient de que no és fàcil elaborar un model d’escola nova i menys en un període de temps curt. És molt més fàcil continuar amb un model d’escola que coneixem i sabem com funciona per la nostra experiència directa amb ella.
Com a futura mestra crec que és important reformar l’escola actual, deixant de banda l’ escola tradicional, basada únicament en l’ acumulació de sabers teòrics per passar a una escola constructiva on es pretén aplicar aquesta teoria a cassos pràctics.
L’escola transmissiva dona per suposat que el nen no sap res i va a l’escola per aprendre. El professor és el protagonista d’aquest model educatiu, és el que sap, és el fiador de la veritat i de tot allò que val la pena aprendre. La intel·ligència de l’alumne es considera buida i s’ompli progressivament amb la acumulació de coneixements que transmet el mestre.
En aquests tipus d’escola no s’accepta una confortació amb el que succeeix fora de l’escola, ja que parteix de l’idea de que l’alumne no sap. D’aquesta manera s’impedeix al nen aportar la seva experiència i els seus coneixements previs. Tampoc accepta la diversitat ni els diferents punts de vista dels alumnes, només hi ha un punt de vista: el del mestre.
Els alumnes es distribueixen sempre en l’aula de manera individual, censurant així, el possible intercanvi de conceptes entre els nens. Es marquen horaris fixos i inamovibles, on cada hora es centra en una assignatura diferent. El joc i el dialecte entre el metre i l’alumne roman al marge, i únicament es dóna com a vàlida la informació que proporciona el llibre de text.
La manera d’ avaluar consisteix en posar un examen teòric final que l’alumne ha de superar per passar al següent curs. Si el suspenen, haura de repetir una altra vegada el curs sencer.
Amb aquest sistema educatiu propedèutic, selectiu i homogeni la feina de l’alumne es limita a escoltar, memoritzar i repetir.
En canvi, la escola a la qual es vol arribar, es caracteritza fonamentalment per la construcció dels coneixements per part del propi nen. L’alumne és el que adopta el paper protagonista del seu aprenentatge, ell sap i va a l’escola per reflexionar sobre els seus coneixements, organitzar-los, aprofundir-los, enriquir-los i desenvolupar-los dins del grup. El mestre deixa ser el que ho sap tot i actua com a guia i orientador en el procés educatiu del nen. És el responsable del mètode i de garantir a cada alumne l’assoliment dels nivells més elevats possibles amb la participació i contribució de tothom. La intel·ligència es considera plena i, es modifica i s’enriqueix al llarg del curs.
Aquesta escola es basa en la diversitat. Tots els nens saben i saben coses diferents, ja que les seves experiències i els seus recursos no han estat els mateixos. Acceptar els coneixements previs del nen significa iniciar sempre la feina escolar partint d’allò que els nens coneixen del tema proposat, es a dir, significa treballar sempre sobre allò que és proper. Això permet passar d’un coneixement concret a uns altres més generals.
Els alumnes es distribueixen en grups, i de vegades en altres ambients diferents de l’aula (com al taller o al laboratori). El grup dona diferents punts de vista, i permet que tots els implicats pugin tenir la seva pròpia visió sobre el tema plantejat. El horari és flexible i no es treballa per assignatures, sinó per projectes, on pretén que mitjançant el joc i la participació el nin aprengui. El llibre de text es continua utilitzant, però no com a únic recurs, també s’empren altres tipus de llibres i les noves tecnologies de informació i comunicació (TIC).
Es fa una avaluació contínua dels nivells de creixement de cada nen i de la pròpia feina, a fi de facilitar les correccions necessàries per a assolir els objectius establerts. És important que els nens i les seves famílies també estiguin implicats en les diferents fases d’avaluació per participar activament en les rectificacions i sobretot, per tenir consciència del camí que estan seguint.
Aquest sistema educatiu implica per tant, formar als alumnes, però no únicament en l’àmbit laboral, sinó també preparar-los per a la vida quotidiana.
Per finalitzar, he de dir que la escola ha de retrobar la seva funció específica, que consisteix en desenvolupar la personalitat de l’alumne en tots els àmbits de la vida. Per això, cal elaborar un projecte educatiu integral basat en experiències significatives per als nins, trencant així amb les velles tradicions acadèmiques.
0 comentarios:
Publicar un comentario